La font

En un petit poble hi havia una antiga font de pedra amb un sostre i uns bancs. Alguns, de fora, van pensar que la font ja no tenia cap sentit de ser-hi. Totes les cases del poble ja tenien aigua.

Els habitants del poble no van reaccionar. Ens deien que eren els nous temps i s'havia de canviar la forma de pensar.

Dies més tard del seu enderrocament van veure que la font era un descans per a  la gent gran, un espai on els nens i nenes estaven acompanyats i protegits, una parada per al descans dels ciclistes i caminants, un lloc de conversa, i també un espai per a la  reflexió. Conceptes molt importants que només van valorar quan ja la font no hi era.

Per l'horitzó es veuen núvols negres i amenaçadors.

Pensem en el que tenim, en tot allò que ha costat tant d'aconseguir com a societat. Valors que ara no hem de perdre. Hem de defensar la nostra font.

No escolteu ni cants de sirenes, ni ordres exteriors,  ni crits d'odi. Fem-nos forts. La font és vida.