La veritat requereix rigor

“Tant és quant de temps passi. El vent mai envelleix. Encara que el vent no tingui boca...sempre diu el que ha de dir. Encara que el vent no tingui ulls... mai perd la seva direcció. Quan el vent s’enfronta a un rostre ple d’arestes, sempre troba la sortida. El vent mai es queda, encara que el rostre sigui suau. El vent avança. Nosaltres amb ell.”

Potser hi ha moltes més persones en contra que no pas a favor davant d’una pregunta complexa, però conversar, sempre, és una bona idea. La maldat és una forma d’idiotesa. La bondat és una forma d’intel·ligència.

La veritat requereix rigor. La mentida, imaginació. No hi ha cap fanàtic que se’n rigui de si mateix. La diferència entre un depredador i una presa és que el primer es pot permetre una errada.

Ha passat el temps, ell no s’atura mai. Tractant-se de la realitat, res és menys fiable que una veritat que no canvia. Si no podem evitar que les errades apareguin, encara tenim la solució de corregir-les. La vida no es tracta de quantes vegades caus, tracta de quantes vegades t’aixeques. Encara molt forts, encara vius.

Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució.

Com diu l’amic Wagensberg: Un bon coneixement i una bona salsa s’obtenen pel mateix procediment: la reducció.

(Ens hem permès adaptar un poema de la nordcoreana Yang Geum-Hee).