Foc al cor

L'estiu ens encén foc al cor. Els dies llargs, la calor, la marinada i la flaire inconfusible de l'estiu fan bategar els nostres cors amb més força. Caminem, descobrim, ens retrobem amb la natura. Però aquest foc intern que ens impulsa contrasta amb un altre que ens paralitza: el foc devastador que assola el nostre entorn natural. Aquests dies, el brutal incendi a la Segarra ens ho recorda amb cruesa: la sequera extrema i les altes temperatures fan perillar el nostre paisatge més preuat, aquell que forma part de la nostra identitat col·lectiva.

A Vallromanes vivim en un entorn privilegiat, a l'empara del generós aixopluc verd de la serralada litoral, però aquest privilegi és també una responsabilitat. Qualsevol petit gest pot desencadenar el foc i, tanmateix, qualsevol altre petit gest pot salvar-nos del desastre. Gaudim, doncs, de boscos i camins amb respecte, evitem riscos i alertem si veiem cap perill.

Visquem la natura amb foc al cor, amb passió; només així protegirem allò que ens enamora.

Aquest estiu, que el foc sigui emoció, descoberta i connexió amb la diversitat, i no cendres que testimonien allò que hem perdut. El paisatge que ens envolta és vida, és refugi, és futur. I el futur depèn de tots nosaltres.