Teatre. PER UN SÍ O PER UN NO

Al teatre, quan el públic entra, una dona espera l’arribada de la seva millor amiga. La seva relació, una amistat de molts anys, passa per un moment particularment tens. Espera trobar-se amb ella aquí. L’escena, aquest gran espai d’intimitat en què afloren els moviments més subtils de l’ànima i del pensament catalitzarà tot el que les separa amb una violència inesperada. I de l’escletxa oberta, també n’aflorarà allò que les uneix. Per un sí o per un no serà, doncs, una funció que no comença o si més no, que no passa fora sinó dins de cadascuna de les espectadores que hi són invocades o en tot cas, convocades.

Sarraute planteja un espai metafòric, espai de diàleg, d’exposició i refutació, d’acords i de desacords. Sense dubte, l’espai del teatre es dibuixa com el lloc més oportú per aquesta trobada. L’espai on actualment, éssers humans, a través del comportament i de les paraules, creen i destrueixen vincles, opinions i sentiments.