Fa molts anys, visitant una exposició d’art amb el meu pare, una persona que teníem al costat va dir -«Això es art? Això ho pot pintar un nen de tres anys!!»-.
Recordo que aleshores el meu pare em va dir, abans d’opinar sobre qualsevol cosa, intenta fer-ho tu mateix i així podràs valorar molt millor l’esforç, la dificultat i per tant el resultat.
Aquesta forma d’entendre el que ens envolta i poder posicionar-nos com a subjectes d’opinió des de la pròpia experiència, comporta un acte de modèstia i perquè no de certa humilitat.
Per suposat que la llibertat d’expressió i opinió han de ser drets de preferent protecció, però una societat que es converteix en «jutge» permanent dels altres, actuant com a mers espectadors i sense cap tipus de participació activa per part de cadascú, acaba sent especialista en el defecte i no pas en la creació.
Per això, ara que tinc l’oportunitat de poder observar el quadre des de dins, tinc la certesa de que tot el que es fa, neix de la millor de les intencions i de fer molta feina.
Encetem un 2025 on veurem noves pinzellades que de ben segur milloraran el quadre de Vallromanes i com deia el mestre Picasso, «la inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando», i d’això darrer n’estic segur.
Àlex Pardina