Ara ve Nadal

Com diu la cançó, “ara ve Nadal i matarem el gall”.

Els catalans diuen que som de poques paraules i que parlem clar, no per manca d’una rica gramàtica i extens vocabulari, sinó perquè tal vegada preferim verbalitzar sense embuts allò que fem.

Resulta sorprenent com en dates tant assenyalades, on regna l’esperit de pau i convivència, fem servir un verb tant colpidor com “MATAR”, encara que sigui com es el cas de la nadala, referint-nos a un àpat tant nostrat com es el capó de nadal.

Aquest verb no té reversió possible, potser “reviure” seria el més escaient, però tots sabem es inviable en termes científics i el més trist de tot es que malauradament es segueix “conjugant” a diari, a tants i tants indrets del nostre món.

Tenim la immensa sort de poder fer un debat sobre si encenem massa aviat o massa tard els llums del poble, però vull recordar quants hauran de passar aquestes festes sense corrent elèctric, sense llar o sense alguns del seus éssers estimats.

Desitjo que el 2025 sigui un any ple de canvis favorables per a tothom i que siguem capaços de complir els bons propòsits de tornar a fer exercici més enllà dels raïms, però em permeto convidar-vos a un exercici que tenim tots molt més a l’abast, el de treballar cada dia per la pau i convivència entre nosaltres i que només “matem” el capó.

Àlex Pardina